CUARTA PONENCIA : ART I CATARSIS EN LA HISTORIA - GASPAR COLL
Des dels orígens de la creació artística, la humanitat ha expressat a través de l’art les pulsions, creences i anhels que rauen en allò més profund de les persones i els pobles. Una manera de mesurar aquesta qüestió es pot analitzar a través de teoritzar el binomi art – catarsis. Friedrich Nietzsche abordà el tema al seu assaig “L’origen de la Tragèdia”, plantejant la dicotomia estètica que l’art grec planteja sobre la dialèctica entre allò que és apol•lini i allò que és dionisíac en la cultura clàssica. Des de a les hores, el concepte d’Art total o d’abstracció onírica que planteja Wassily Kandinski dins la primera dècada del segle XX o les manifestacions de Happening més contemporànies, han insistit sobre el tema, entenent la catarsis en l’art com la transformació espiritual quasi bé sobtada, individual o col•lectiva, que provoca l’experiència artística i que tendeix a la curació i a l’auto reconeixement en i del ser. Aquesta ponència vol oferir un breu repàs i una selecció d’exemples sobre els efectes tel•lúrics i taumatúrgics de l’art a través de la Història.
Gaspar Coll Rosell va néixer a Barcelona el 1954. Es va llicenciar en Història de l'Art a La Universitat de Barcelona (UB) i es va doctorar en la mateixa el 1992, obtenint els premis extraordinaris de Llicenciatura i Doctorat. Durant la carrera va cursar assignatures d'antropologia cognitiva i d'història de les religions, també va obtenir diferents beques d'investigació i de col·laboració en museus. El 1989 va ingressar com a professor al departament d'Història de l'Art de la UB, obtenint la categoria de professor titular el 1995. Ha exercit diversos càrrecs de gestió i responsabilitat a la UB.
No hay comentarios:
Publicar un comentario